El Llorenç ha demanat a l’Héctor i el Xevi de veure’s un moment. No els ha dit què vol. Però diu que és important. I deu ser-ho, perquè avui plou moltíssim i no ve de gust sortir de casa. Però no es pot esperar precisament perquè avui plou com fa anys que no plovia i, al poble, hi ha rieres disposades a desenterrar secrets que es creien oblidats.

“Els ossos de l’irlandès” és una obra que ens parla de l’amistat, i ho fa centrant-se en el fracàs, en tot allò que les persones arrosseguem i que moltes vegades voldríem enterrar. Els vincles personals poden generar energies molt potents, però també ens poden conduir a territoris que només necessitem oblidar. En aquest espectacle encarem tres homes amb les seves misèries, tres mascles amb el seu horror, tres ànimes amb les seves pors. I ho fem des de la comèdia, una comèdia negra, amarga i a vegades incòmode.