“… i sempre em poso un cistell al cap perquè és la millor manera de recollir totes les idees.”
Kàtia ens parla de voler saber, de la necessitat de trobar els nostres orígens, de la voluntat de recordar i entendre d’on venim. És la història d’una mare i una filla, que emprenen un viatge per mirar de respondre les preguntes que es planteja la petita. Aquest espectacle parla de l’adopció, dels interrogants que desperta, dels neguits que motiva, i ho fa a través d’una història plena de joc i aventura a la recerca d’un objecte ben quotidià: una foto.